NADAL

SIMBOLOGIA DEL NADAL

Nadal és una de les festes més importants del cristianisme, ja que en ella es commemora el naixement de Crist, fruit de la concepció de la Verge Maria per obra de l'Esperit Sant. Aquesta celebració compta amb un enorme arrelament en gran part del món i, com qualsevol festivitat, porta amb si una sèrie de símbols que es remunta en el pas dels segles. A continuació el seu origen i significat.

-Arbre de Nadal

Al començament del segle VIII un monjo benedictí  conegut com a Sant Bonifaci, va sentir la crida de evangelitzar els pobles pagans d'Europa Central, la predicació no va ser tasca fàcil, però en una ocasió va explicar als oients que els seus déus, de la mateixa manera que els arbres que morien cada any, eren caducs, mentre que Crist, com l'avet, vivia sempre, ja que era etern. D'allí es va anar creant
el costum de tenir a les seves llars per Nadal un petit avet, amb el significat simbòlic que els donava la Fe que ja professaven. Més tard, ja arrelada i estesa fora d'Alemanya aquest costum, es va veure enriquida amb una altra tradició dels pobles eslaus, que omplien les branques de l'arbre amb pomes, símbol antiquíssim de la temptació i del pecat.

-Estel

L'estel, que es situa en la part superior de l'arbre de Nadal, representa el firmament etern on resideix la Divinitat i la Fe que ha de guiar la vida del cristià, recordant així a l'estrella de Betlem que va il·luminar el camí dels Reis Mags. Simbolitza l'esperança i la llum per aconseguir una vida millor.

-Reis Mags

Els Reis Mags són sacerdots pertanyents a la religió de Zoroastre, profeta de l'antiga Pèrsia. Els seus noms són Melcior, Gaspar i Baltasar i la tradició explica que van venir d'Orient en nombre de tres i que anaven guiant-se per un estel, coneguda com "l'estrella de Betlem", que els va conduir fins on el Nen Jesús nounat i el van adorar , oferint-li or, encens i mirra.

-Tortell de Reis

Aquest dolç, un dels més antics de Nadal, té un origen pagà. L'Imperi Romà celebrava l'arribada de l'any nou l'1 de març. Els romans atenien a les lleis del temps, perquè en arribar la primavera desbordaven de vida arbres i plantes, i la llum augmentava, el que feia creure que començava un nou cicle anual. En aquells temps, des de mitjans de desembre a finals de març tenien lloc les festes d'hivern, durant les quals Roma celebrava la protecció dels seus déus. Anys més tard l'Església va aconseguir cristianitzar aquestes festes paganes superposant la data del naixement de Crist al solstici d'hivern. Amb motiu d'aquelles festes s'elaboraven unes coques rodones fetes amb figues, dàtils i mel que es repartien entre plebeus i esclaus. En el seu interior s'introduïa una fava seca i l'afortunat a qui tocava el llegum era nomenat rei de reis durant un curt període de temps. Cap a l'any 1000 l'Església havia aconseguit transformar l'esperit primitiu de la festa de tal manera que en diversos llocs de França la figura del "rei fava" requeia sobre el nen més pobre de la ciutat. Felip V va importar a Espanya aquesta tradició del tortell com a culminació de les festes de Nadal, desproveït de tot simbolisme i cobert de fruites gebrades amb alguna sorpresa amagada al seu interior.

-Pare Noel

Sant Nicolau, anomenat Santa Claus, va ser bisbe de Mira, en Lícia antiga, al sud-oest d'Àsia Menor, de l'actual Turquia. Durant el segle IV, aquest home de forta fe va ser transformat legendariamente en aquest pare universal i provinent que ofereix als nens regals, joguines i afecte per part de la tercera edat. L'actual Pare Noel, amb roba vermella i sac a coll, va néixer a Estats Units a meitat del segle XIX, com un Sant Nicolau transformat en gnom o follet i, després de seguida va ser transformat en un simpàtic vellet. Ell va ser introduït a Europa després de la Primera Guerra Mundial i es va imposar a poc a poc per la pressió comercial d'aquells que volien celebrar el Nadal sense referències
religioses.

-Campanes

El seu ús i utilització és antiquíssim. La llei mosaica (Èxode, XXVIII) prescrivia que a la part inferior de la túnica del gran sacerdot del temple haurien d'estar agafades campanes alternades amb dibuixos de magranes. Això tenia com a finalitat qual sentís venir a aquest personatge.

Les campanes que pengen de portes, finestres o branques de l'arbre representen l'avís al poble del naixement del nen Jesús i l'alegria per tal esdeveniment. Antigament es deia que eren usades per espantar els mals esperits.

-Veles

La tradició d'encendre espelmes per Nadal es remunta a quan la Mare de Déu va portar al món al nen Jesús sota la llum d'una vela al pessebre de Betlem. Simbolitzen la purificació i les seves flames s'entenen com la representació de Crist, la llum del món. És un element capaç d'il·luminar noves il·lusions i esperances de pau.

-Flor de Pasqua

Forma part de la decoració de moltes cases en aquestes festes i el color vermell de les seves fulles garanteix sort i fortuna als seus propietaris. Aquesta planta originària de Mèxic va ser introduïda a Estats Units en 1825 per Joel Robert Poinsett. Va ser tanta l'acceptació que es va declarar el 12 de desembre com el seu dia oficial. Durant la temporada nadalenca les seves fulles canvien de color i és quan es formen les vistoses flors. Les seves fulles vermelles perduren tres o quatre mesos més, raó per la qual també se li denomina Flor de Pasqua.

-Raïm amb les campanades de cap d'any

La tradició de prendre les dotze raïms es remunta tan sols a principis del nostre segle. La implantació d'aquest costum, que per cert, és exclusiva del nostre país, no es deu a motius religiosos o culturals, sinó més aviat a mers interessos econòmics. En el Cap d'Any de 1909, els colliters, en un esforç desesperat d'imaginació, van aconseguir desempallegar de l'excedent de raïm d'aquest any inventant el ritu de prendre el raïm de la sort en l'última nit de l'any.