Any Litúrgic

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l’any i que es distribueixen en diversos períodes.  

Al calendari litúrgic hi ha unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes mòbils. La festa de Pasqua de Resurrecció és la principal, i al seu entorn es fixen les altres.

1.-L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.-El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins al dia 6 de gener, festa de l’epifania del Senyor.

3.-El temps de durant l’any comença el 7 de gener i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.-El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.-El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.-El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

-Simbologia dels colors del calendari

El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials.

-Verd: Simbolitza l'esperança. És utilitzat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent.

-Morat: Simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir durant l'Advent i la Quaresma. 

-Rosa: Representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge  i del diumenge Laetare  per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.

-Blanc: Simbolitza la pau i l'alegria. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.

-Blau cel: Simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció.

-Vermell: Simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual, a les festes de l'Esperit Sant o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.

-Negre: Simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments.

 

-L'advent 

1.-Què vol dir la paraula?

La paraula 'advent' prové del llatí i vol dir 'arribada'. En el cristianisme, l'advent s'associa amb la doble vinguda de Jesucrist: la primera, fet home i nat de la Verge Maria, se celebra el 25 de desembre. La segona serà “amb glòria, per judicar els vius i els morts” al final dels temps. L’advent, doncs, és preparació joiosa pel Nadal i temps per considerar que la nostra vida es projecta més enllà de l’estada terrenal.

2.-Quan dura?

L'Advent dura 4 setmanes dins del calendari litúrgic que marquen l'inici de l'any litúrgic. Se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Comença el diumenge més proper al 30 de novembre –just després de la festa de Crist Rei- i acaba el 24 de desembre. Cada setmana té un significat concret: despertar-se, posar-se en camí, buscar i acollir.

3.-Què es fa?

Hi ha diverses tradicions que ajuden a viure la preparació que significa l'Advent. Corones d'advent, fer el pessebre, calendaris d'advent amb una reflexió diària, decoracions nadalenques, accions de voluntariat, assajos de pastorets o pessebres vivents, recollida d'aliments i joguines, cantades de nadales... són algunes de les opcions que ajuden a viure bé aquest temps litúrgic.

4.-S'hi relaciona algun color?

El morat simbolitza la preparació espiritual: es fa servir durant l'Advent i la Quaresma. També és propi el color rosat, que es fa servir a la missa del diumenge Gaudete (el tercer d'Advent) i el diumenge Laetare (el quart de Quaresma) per indicar la proximitat del Nadal i de la Pasqua, respectivament.

L'Amor.

-Qué es l'amor per a mi?

L'amor per a mi és un sentiment especial, molt complex, que sents cap a éssers vius, tant sigui amor cap a la teva parella, la teva familia, als amics o a la teva mascota. Les pel.licules i els llibres mitifiquen molt aquest sentiment, i no és sempre alegria i satisfacció, de vegades també és patiment i desil.lusió. Pot ser molt durador o breu, però de vegades les relacions de amor més curtes poden ser més intenses que una de llarga, no té res a veure. Crec que l'amor ens fa millors, ens fa descobrir parts de nosaltres que no sabiem i també, de vegades, ens fa fer coses que mai imaginàriem. L'amor és comprensió, generositat, posar a l'altre persona abans de les teves prioritats, honest i sobre tot és respecte i confiança. Sense confiança no hi ha amor. També es molt dificil no ser injust amb les persones que estimes; jo com per exemple cuan tinc un mal dia moltes vegades ho he pagat amb els meus pares, encara que ells no tenien culpa de res. Encara que ho intentem descriure, jo crec que és un sentiment, unes emocions totalment indescriptibles per moltes paraules que intentem utilitzar per descriur-lo, cada persona ho viu d'una manera.

-Simbologia de l'amor

Des de temps immemorials, l'amor i tot el relacionat amb ell s'ha associat amb símbols i icones. Dels que han sobreviscut fins a l'actualitat, uns són autòctons de les diferents cultures o lligats als costums de determinats llocs geogràfics, i altres, amb el pas dels segles, s'han convertit en interculturals o fins i tot universals en el món civilitzat. Les flors, el color vermell, determinats perfums o la música romàntica, somiadora o eròtica, són elements que es repeteixen en una bona part de les relacions amoroses. En el cas d'Occident, els bombons, entre altres detalls, s'interpreten en ocasions amb un significat amorós. De tots els símbols utilitzats, els més característics en la cultura occidental són el Cupido, i, sobretot, el cor.

Castanyada i Halloween

Castanyada

-Origens:

Els orígens d’aquesta festivitat  va lligat al dia de Tot Sants, antigament la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte. Es creia que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori. Les castanyeres surtien als carrers i a les seves parades començaven a torrar les castanyes, acompanyades pels moniatos i els panellets.

-Què celebrem?                                    

Les famílies es juntaven per recordar als familiars que ja no hi eren amb ells, i com he dit, menjaven castanyes, panellets i moniatos. Amb els anys, la figura de la castanyera s’ha convertit en un mite de la festivitat. La representem com una dona anciana, humil, amb un mocador al cap i davant d’un torrador de castanyes. Aquesta imatge ens arriba de les senyores que venien les castanyes anys enrere.

-La festa actual 

A part de celebrar-ho menjant amb la familia, la festa consisteix en fer una foguera, i un cop hi ha brases, es col.loca a sobre un cilindre amb forats a la base anomenat tambor. Sobre aquest recipient es posen les castanyes, i un cop rostides es mengen. És comú ensutjar la cara amb les restes de la foguera i saltar-les, ja que porta sort. També es realitzen jocs tradicionals, s’expliquen contes i canten cançons.

Halloween

-Origens:

La paraula Halloween pertany a la cultura celta i segons la llegenda es va originar a les actuals terres irlandeses. Hi havia un rei celta que decorava l'entrada de la seva residència amb els caps tallats i enclavats en pals dels seus enemics vençuts en batalla. Els celtes creien que el cap era l'habitacle de l'ànima i no enterrar el cap era una falta greu de respecte que comportava haver-se-les amb la ira del difunt. Però l'objectiu d'aquest rei no era només demostrar que no tenia por dels seus enemics ni tan sols després de morts. Un cop penjats els caps permetia que les aus rapinyaires es mengessin els ulls i la carn, i quan ja no en quedava més que el crani el feia servir de llanterna. Amb aquella imatge la gent que tingués males intencions no s'apropava.

-Què es celebra?

És va començar a celebrar perquè creien que el 31 d'Octubre els difunts tornaven al món dels vius, per això es disfressen de personatges terrorífics, per espantar-los. També recordaven els familiars i amics difunts.




-La festa actual

Actualment es celebra decorant les cases amb guarniments ambientats en el més allà, com fantasmes o zombies. Els més petits van de casa en casa demanant carmels disfressats, amb el famós 'truc o tracte'.